Occupy!

«Travesses la pantalla com l’Alícia al país de les meravelles», escriu Taussig a l’assaig inicial, «i ara no pots marxar ni viure’n al marge». Després de la seva mescla virtuosa d’etnografia participativa i meditació poètica sobre Zuccotti Park, l’acadèmic i jurista Harcourt analitza la diferència crucial entre desobediència civil i desobediència política. Mostra com, mitjançant aquesta última –rebutjant el mateix discurs i lògica de la política–, les protestes d’Occupy Wall Street van encarnar una forma radicalment nova de dissidència. Finalment, el teòric i crític dels mitjans Mitchell examina la circulació global de les imatges d’Occupy a través dels mitjans de masses i les xarxes socials, i analitza obres contemporànies d’artistes com Antony Gormley per explorar com aquestes interpel·len el cos polític. En conclusió, investiga l’ús de l’espai buit com a monument revolucionari. A Occupy, els autors segueixen l’exemple de les manifestants i articulen el seu propi discurs en tres assaigs que aborden l’extraordinari moviment Occupy que va sacsejar el món sencer, examinant-ho tot: des de les immolacions al Pròxim Orient fins a la repressió del G8 a Chicago, passant per les múltiples pancartes de protesta que encara són visibles arreu. Aquest llibre no és un manual ni un relat autoritzat de les revolucions del 2011, sinó una instantània, un segon esborrany de la història, més enllà del periodisme i de la polèmica del moment –una ocupació en si mateix.